Entrevista a Ester Baiges, mare d’Andreu i membre del Panxampla

“El meu fill fa nosa política, no és cap delinqüent”

Fa un parell de setmanes que la seua vida i la del seu marit s’ha capgirat arran de la detenció del seu fill. L’Andreu, un tortosí de 22 anys, està en presó preventiva a Brians des de fa 15 dies, per la seua participació en un piquet el 29-M

El Punt Avui 14 de juny de 2012 |  Lurdes Moreso

Com es va assabentar de la detenció del seu fill?

Era a l’escola i l’Andreu em va trucar, vaig penjar-li i pensava trucar-lo més tard, a l’hora del pati. Però va insistir. Ja vaig intuir que passava alguna cosa. Va dir-me: “Mamà, tranquil·la, no passa res però m’acaben de detenir.”
I quina va ser la seua reacció?
Em vaig atabalar molt. En poques hores vam preparar tot un seguit de documentació per garantir l’arrelament familiar i per si es fixava una fiança. També els papers conforme està estudiant a la UPC enginyeria industrial. La sorpresa va ser quan l’advocat ens va comunicar que la jutgessa havia decretat presó preventiva. Va ser un poal d’aigua freda.
A què creu que respon la seua detenció i empresonament?
Se l’acusa pels aldarulls d’un piquet el dia de la vaga general a Barcelona, al barri de Sants, però tenim molt clar que no és un delinqüent sinó un pres polític, fa nosa. El govern de CiU castiga i persegueix la dissidència, la crítica i el compromís social i potencia la política de la temor.
Com valore les mostres de suport rebudes?
En nom de l’Andreu, de tota la família i del Casal Panxampla volem manifestar l’agraïment més absolut pel suport rebut. Prop de cent entitats han manifestat la seua solidaritat. És el retorn a les mostres de solidaritat que ell ha fet tantes vegades, com per exemple en el cas del membre de Jóvens en Defensa de l’Ebre que va ser acusat d’agredir el delegat del govern. L’Andreu era un marrec i ja anava amb la samarreta del nus antitransvasament a primera fila.
S’ha pogut comunicar amb ell?
Ha pogut fer cinc trucades telefòniques i l’hem visitat en cap de setmana, durant vint minuts. Separats per un vidre on només ens podem mirar i sentir. És molt impactant.
I com el veu?
El primer que em va dir és que li sabia molt greu fer-nos passar per aquest tràngol. Pateix tant ell per la família com nosaltres per ell.
Quan va ser l’última vegada que el va veure?
El cap de setmana abans de la seua detenció vam anar a veure’l a Barcelona, vam passar la tarda junts. Des de llavors que no li hem pogut fer una abraçada.
Com afectarà els seus estudis l’empresonament?
Aquesta setmana havia de presentar el projecte final de carrera i no ho podrà fer. Hem demanat a la UPC un ajornament perquè no perdi un any, però realment això no és el més ens preocupa.
Esperen que d’aquí a pocs dies el seu fill surti de la presó com l’altre vaguista detingut el mateix dia?
Esperem que sí, ens alegrem molt de la llibertat de Rubèn però des de dilluns el meu fill està sol a la presó. Confiem però que se sabrà cuidar.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s